Al bosc de vidre és lentrega dun amor a les palpentes. Teixida entre Berlín, Weimar i llacs i indrets boscans, des de muntanya arribant a ran de mar, és el desvetllament dun imaginari viu i bategant on dues amants se separen i es retroben, en una dansa a través de les llums que les acullen, amb un ritme vegetal i dels misteris que envolten aquest espai que conjuguen. De tots els noms de la passió, el degoteig lent i tendre, del marxar lluny, i del quedar-se vora els pètals. Duna flor desconeguda que troba a les amants, laleteig duna desfeta. De lendins fràgil i de la dansa entre els segles de cartes, foc i espelma. Com un herbari en flames, neix del desig dun cant. Com endinsar-se en un somni tendre o en un bosc ple de dàlies.
