"És tan necessari creure que les dones no estan capacitades per a determinades feines com pensar que totes són tendres, sensibles i intuïtives. Cada dona és un individu, no és l'espècie". Amb aquestes paraules, Isabel-Clara Simó s'encara a les narracions que conformen aquest volum, en el qual predomina la diversitat. En efecte: hi trobem dones tendres i dones múrries, dones passives i dones agressives, dones fortes i dones febles, dones víctimes i dones victimàries...
L'autora ha manifestat sovint que no creu en l'existència d'una "literatura femenina", sinó que hi ha, simplement, bona i mala literatura. Per això ha escrit sobre temes literaris molt diversos, i no especialment sobre l'univers femení. Tanmateix, ara ha volgut parlar de dones perquè considera que no ha de ser un tema prohibit "tot el contrari —afirma—. No n'hi ha, de temes tabú, en literatura, ni per a homes ni per a dones".
Amb una encertada recerca del llenguatge oral —que l'autora ja va treballar a La innocent— i amb l'habilitat literària i la subtilesa que la caracteritzen, Isabel - Clara Simó ens presenta una deliciosa, incisiva i lacerant mirada sobre disset tipus de dona.
