No és possible entendre el panorama cultural i artístic modern del nostre país sense considerar la figura d'Alexandre Cirici Pellicer (1914-1983), el gran impulsor de la renovació de la crítica i la historiografia artística durant els difícils anys del franquisme. Aquest volum enregistra les vivències i pensaments d'en Cirici pel període comprès entre 1946 i 1961; precisament els anys en què, retornat de l'exili, començà a definir la seva prolífica carrera professional a Barcelona, que el portaria a exercir de crític, dissenyador, publicista, escriptor, professor i finalment polític.
Aquesta crònica sorgeix d'un document literari inèdit escrit de la pròpia mà d'en Cirici: les cent trenta-quatre llibretes que conformen el seu diari personal, on hi enregistrava diàriament observacions i experiències des d'una òptica personal. El temps, sempre en present, segueix el curs dels esdeveniments mentre s'alternen senzills esquemes o llistes fetes al vol amb l'assaig més reflexiu, els elements més quotidians amb els més extraordinaris, i els breus apunts amb les notes èpiques. Tampoc hi falten els dibuixos a mà alçada sobre personatges, paisatges, objectes, edificis, carrers o obres d'art.
Inevitablement, aquest diari esdevé també una crònica particular de les pulsions intel·lectuals d'un moment històric únic; un assaig sobre els entrebancs i els greuges que comportà viure sota unes determinades circumstàncies, les de postguerra, i la lluita permanent per intentar superar-los. Les dades objectives de la vida quotidiana es barregen amb les reflexions més punyents en un intent de situar-se en el món, d'interpretar-lo i comprendre'l, expressant així una voluntat d'afirmació sense la qual cap diari no tindria sentit.
