Amb una extraordinària qualitat literària i una gran versemblança històrica, en els seus Diàlegs sobre matemàtica, Alfréd Rényi imagina Sòcrates, Arquimedes i Galileu discutint amb els seus contemporanis sobre qüestions matemàtiques. L'estil d'aquests diàlegs imaginaris posseeix l'espontaneïtat i la vivesa que caracteritzen els grans diàlegs platònics. Els problemes debatuts giren entorn dels fonaments de la matemàtica i de l'aplicació de la matemàtica a la física i a la tècnica.
En les Cartes sobre probabilitat, Rényi ens fa reviure l'ambient del segle XVII a través d'un carteig imaginari entre Pascal i Fermat. Recreant la mentalitat de l'honête homme i la passió del llibertí pel joc, Rényi ens explica com fou possible que la matemàtica s'ocupés per primera vegada no solament d'allò que és lògicament necessari -com havien fet els grecs-, sinó també d'allò que ens sembla enigmàticament atzarós.
