Crònica de la mort ignorada és un relat colpidor sobre un fet poc conegut entre nosaltres ocorregut al començament de la Primera Guerra Mundial, a Lieja, Bèlgica, ocupada per l'exèrcit alemany, i que tingué de protagonistes, entre d'altres, cinc mallorquins residents en aquella ciutat: "Els soldats assaltaren les cases i abans de calar-hi foc detingueren els estadants. [...] Abans de la mitjanit, a la mateixa plaça, al peu de l'estàtua d'André Dumont, n'afusellaren disset, entre els quals hi havia els cinc mallorquins."
Llorenç Capellà fa servir la premsa espanyola i les publicacions de l'època per resseguir la narració dels fets i analitzar-ne la reacció dels intel·lectuals, dels germanòfils i dels aliadòfils, però, sobretot, la del govern, que no reconegué l'assassinat dels cinc conciutadans fins passats més de dos mesos, tot i que n'havia tingut notícia promptament.
Crònica de la mort ignorada captivarà el lector des de les primeres línies, no només per la història que s'hi conta, també per l'extraordinària habilitat narrativa de l'autor.
