El filòsof Francesc Torralba fa més de vint-i-cinc anys que surt a córrer cada dia. Ha participat en curses de fons, maratons i curses populars, i aquà comparteix amb el lector les seves vivÿncies i sensacions més personals: com córrer li proporciona moments per estar sol i meditar, el connecta amb el seu propi cos, li carrega les piles, el vincula amb la natura i lâ??entorn.
Al llarg del llibre Torralba aprofundeix en la importà ncia dâ??aquesta prà ctica per articular la seva activitat dià ria i la seva actitud vital, ja que «córrer és una perfecta metà fora de la vida».
- «Córrer és un exercici que mâ??omple, que em fa sentir viu, doblement viu, ple de força i de ganes dâ??existir. La primera paraula que associo a lâ??exercici de córrer és el mot alliberament.»
- «Vaig córrer sobre la terra seca i esquerdada, i en un moment donat em vaig aturar. No veia cap carretera, no veia cap casa, no sentia res, absolutament res, tret dels meus esbufecs i el batec del meu cor. Quan vaig calmar-me del tot, es va fer el silenci total. Una experiÿncia única que mai més no he tornat a viure.»
Una reflexió sobre les vivÿncies, els sentiments i les sensacions que es desvetllen quan correm.
