Contes egipcis per a l'eternitat ofereix al lector unes primícies detallades, en literatura comparada, de com els grans autors de tots els temps van inspirar-se en uns textos nascuts a les terres egípcies, ara fa uns 4.000 anys, com a fonts dels personatges «clàssics» i bíblics immortals.
Sinuhe, al final de la seva vida, després d'haver fugit d'Egipte, poble rere poble, fins el país de Retenu (Canaan-Síria), torna a retrobar-se amb el faraó.
Moisès tenia vuitanta anys i Aaron vuitanta-tres quan anaren a parlar amb el faraó.
Jesús trepitja, en el seu incansable viatge per tota la geografia Palestina, fins i tot els països estrangers, com les ciutats fenícies de Sidó i Tir, o bé Cesarea de Filip, abans de tornar a Jerusalem.
Ulisses, Jonàs, Pau, seguint també el mateix patró literari, amb naufragi inclòs, no acaben d'arribar mai a destinació.
Vides paral?leles calcades d'unes fonts egípcies de primer or¬dre, best-long sellers sense parió: El Nàufrag i Sinuhe l'egipci.
