Malgrat tot, la història no s?ha acabat. El gran relat de la victòria de la democràcia s?esquerda, la promesa de benestar generalitzat dels liberals d?altre temps dona pas a l?amenaça del pitjor agitada pels neoliberals, en un món gangrenat per l?explotació i les opressions, la competència generalitzada, les guerres i la devastació del medi ambient. En aquesta terra àrida, unes alternatives sense arrels broten i es marceixen mentre s?esforcen per evitar els fracassos passats eludint la qüestió de l?Estat o denunciant la «forma-partit», i redescobreixen ?de vegades sense saber-ho, de vegades somniant tornar a les arrels? les inspiracions del primer moviment obrer del segle XIX. A contracorrent de la tendència que relega la perspectiva de l?emancipació als registres de la utopia i de la nostàlgia, també contra l?entusiasme que pot suscitar una opció «populista» inconscient de les seves renúncies, Isabelle Garo estudia en aquest assaig les condicions per a un rellançament contemporani de l?alternativa. Considerant els problemes amb els quals topen molts dels pensaments radicals més en voga ?l?Estat i el partit, el treball i la propietat, el dissens i l?hegemonia-, l?autora els recupera inspirant-se en Marx i Gramsci (i passant per Badiou, Laclau i Negri), en una operació que converteix la qüestió estratègica en el cor de les articulacions a inventar entre l?anàlisi teòrica i la intervenció política.