Aquesta obra es divideix en dues parts: la primera dedicada als precedents i la segona centrada en la Segona República. En la primera part es transcriuen tant els preceptes unificadors del constitucionalisme espanyol del segle XIX com les propostes autonomistes catalanes, que poden tenir el seu origen en el discurs pronunciat a les Corts Constituents el dia 19 de maig de 1869 per Pi i Margall. La segona part, que constitueix el gruix del treball, se centra en la Segona República, seguint un itinerari cronològic que comença amb l'elaboració dels texts legals, continua amb la interpretació de l'article 15.1 de la Constitució per la doctrina i la Jurisprudència del Tribunal de Garanties Constitucionals i acaba amb una breu referència a l'intent de reforma constitucional d'Alcalá Zamora.