Antoni Furió: Ciutats capitals medievals. Introducció
Mathieu Arnoux: París i els reis de França. Ciutat capital i construcció monàrquica (segles XI-XV)
Amedeo Feniello: Entre la terra i el mercat. Les estructures fundacionals
de la capital de Nàpols (segles X-XIII)
Antoni Riera Melis: Barcelona, 985-1317. La construcció d'un empori i d'una
capital a la Mediterrània occidental
Carlos Laliena Corbera: Saragossa, capital medieval del regne d'Aragó
María Asenjo-González: Sobre la incipient capitalitat de Valladolid
Antonio Collantes de Terán Sánchez: Sevilla, do del Guadalquivir
Antoni Furió: València, «mare e cap de tot lo regne»
Michael Limberger: Anvers. Els orígens d'una metròpoli comercial i finan-
cera als segles XV-XVI
Miscel·lània
Josep Capdeferro i Pla: L'immaculat Col·legi de Medicina de Barcelona
a l'edat moderna
Josep Cerdà i Ballester: La forma d'armar cavaller en l'orde de Montesa.
Del pontifical de Guillaume Durand a les normes de Calatrava
(segles XIV-XIX)
Laura Valls Plana: El mamut de la Ciutadella de Barcelona (1907).
Biografia d'un objecte urbà
Montserrat Corretger: La literatura de la Renaixença en la crítica dels anys
vint i trenta (1922-1939) i en l'exili
Francesca-Maria Llabrés Bestard: L'informatiu Illes de Ràdio Popular
(1979-1989). Primera contribució a la creació d'un espai comunicatiu
balear
Postscriptum
Daniel Álvarez Gómez: El templer Guillem de Cardona i la Casa del Raïm
a Lavit
Pere Bescós Prat: Ús i abús dels conceptes de veritas, brevitas
i arbitratus. Leonardo Bruni i la rivalitat historiogràfica del Quatre-cents
italià
Vicenç M. Rosselló i Verger: La molineria valenciana, arran d'un llibre
de Tomàs Peris
Recensions
Ferran Archilés, Josep Puigsech i Farràs, Jaume Camps Girona
Resums
Publicacions rebudes
Normes de presentació d'originals
Acaba de veure la llum un nou volum de la revista Afers (XXX:80/81, 2015). En aquesta ocasió el número sobre amb un extens dossier coordinat per lhistoriador Antoni Furió amb el títol «Ciutats capitals medievals» que inclou els treballs inèdits de diversos medievalistes europeus: Mathieu Arnoux (París), Amedeo Feniello (Nàpols), Antoni Riera Melis (Barcelona), Carlos Leliena Corbera (Saragossa), María Asenjo-González (Valladolid), Antonio Collantes de Terán Sánchez (Sevilla), Antoni Furió (València) i Michael Limberger (Anvers).
Les mateixes ciutats capitals, València per exemple, es feien dir «cap del regne», tenien consciència de la seua hegemonia i preeminència al capdavant del regne, fundada no sols en el fet de ser la seu dels poders públics, sinó també grans centres comercials i manufacturers i, sobretot, nuclis urbans molt populosos. Capitals polítiques, doncs, però també capitals econòmiques, socials i culturals. El present dossier examina la noció de capitalitat a través del cas de vuit grans ciutats europees Nàpols, París, Barcelona, Saragossa, Valladolid, Sevilla, València i Anvers, que són també vuit exemples diferents de capitalitat. Vuit històries de ciutats que comencen i acaben en períodes distints, sense límits cronològics fixos per a totes, que deuen el seu en elles mateixes, però també, i aquest era lobjectiu del dossier, de manera comparada, il·luminant-se les unes a les altres, a través de la lectura conjunta, en els seus propis perfils, magnituds i dinàmiques, i contribuint a delinear de manera més nítida, i més complexa també, el que eren les ciutats capitals a ledat mitjana.
