Amb un coneixement directe i profund de les realitats dels dos països, Antoni Batista reflexiona sobre l'evolució del concepte de nació a Catalunya i el País Basc. Planteja com les nacions en el segle XXI ja no poden bastir-se només sobre els principis clàssics de territori, raça i llengua, sinó que, cada vegada més, guanyen pes els components simbòlics: la cultura, les tradicions, els símbols. És a dir, els himnes, les banderes, les cançons que el poble fa seves, l'esport.
En aquest camí, Euskadi i Catalunya s'han encarnat al llarg de la història en formes d'identitat simbòliques totalment allunyades. Els uns, en la convexitat, la lluita atàvica, la interiorització de la resistència. Els altres, en la concavitat, la integració, la cohesió social, el pacte. Ara, però, la fi de la violència al País Basc és un pas ambiciós cap a la concavitat, mentre Catalunya fronta el repte d'un independetisme renovat, respectuós, cordial.
