Alcmà d?Esparta, un dels poetes lírics més antics de Grècia, va compondre sobretot poesia coral, cantada inicialment per cors de noies. La seva poesia ocupava un lloc central en els rituals col·lectius i transmetia valors fonamentals de la comunitat. Alhora, però, l?obra d?Alcmà destaca per la seva bellesa sensual i ens sorprèn amb metàfores i girs enlluernadors: el poeta pot celebrar la «llum» d?una noia bonica, comparar-ne una altra amb un «estel fugaç en el cel resplendent» o esmentar uns cavalls «que provenen dels somnis del peu de les roques». El volum que presentem inclou els testimonis antics sobre l?autor i tots els fragments conservats de la seva poesia.
