A les acaballes de la seva vida, la Maria Badia observa la cuina i seu a la taula. Vol trobar la manera d'explicar tot el que ha viscut: les criatures que ha cuidat, les cases on ha cuinat, l'amor i el desamor, l'amistat, la família, la guerra, la seva passió pels fogons. La Laura, en canvi, viu en l'obscuritat d'una lluita desesperada. Vol recuperar el control emocional de la seva vida mitjançant l'escriptura, però només troba cert refugi als peus del llit de la seva àvia Roser. Li llegeix en veu alta un llibre sobre la vida d'una cuinera d'Espluga del Francolí. La Roser escolta i no diu res: hi ha alguna cosa en aquesta història que la remou ben endins.
