PRESENTACIÓ
CAPÍTOL 1. LA SINTAXI DEL SAGRAT1. EL FET RELIGIÓS: UN FENOMEN POLIÈDRIC1.1. Topografia del sagrat1.2. L'espiritualitat: quan el sagrat esdevé experiència1.3. La religió: quan el sagrat esdevé cultura2. LA RECONFIGURACIÓ DEL SAGRAT2.1. La crisi religiosa de la modernitat2.2. La religió: una il*lusió 2.3. El reencantament del món 2.4. Les noves religiositats
CAPÍTOL 2. L'ESPIRITUALITAT COSMOPOLITA1. UNA MÍSTICA A L'ABAST2. LA NOSTÀLGIA D'UN MIRATGE2.1. La ideologia del fonamental2.2. Exemples de fonamentalismes3. ELS MICROTOTALITARISMES4. EL SAGRAT DIFÚS4.1. L'espiritualitat secular 4.2. La religiositat profana4.2.1. Un discurs parareligiós4.2.2. El cerimonial civil4.2.3. Una ètica alternativa4.2.4. Noves eines de socialització5. EL REENCANTAMENT DE LA RAÓ5.1. Filosofia i mística: un oxímoron?5.2. Filosofia i transcendència5.3. L'ateisme postmaterialista
CAPÍTOL 3. ELS ORFES DE DÉU1. FILLS DE LA POSTMODERNITAT1.1. La individualització1.2. La globalització2. LA DISLOCACIÓ DEL SAGRAT2.1. El divorci experiència/tradició2.2. La mística profana2.3. Res de nou sota el sol (Coh 1,9)3. UNA DIAGNOSI COMPLICADA3.1. La pervivència del sagrat3.2. La decadència del sagrat3.3. Albirant el futur3.3.1. El camell, el lleó i l'infant 3.3.2. El xaman, el sacerdot i el savi 3.3.3. Dissolució, oficialització i integració
CAPÍTOL 4. DE LA COEXISTÈNCIA A LA CONVIVÈNCIA1. PER A QUÈ: L'OBJECTIU1.1. Un nou context cultural1.2. Convertir les espases en arades (Is 2,4)2. QUI: ELS INTERLOCUTORS3. COM: LA MANERA4. QUÈ: ELS CONTINGUTS4.1. Advertiments des del cristianisme4.2. Conceptes teològics clau4.2.1. Déu personal / divinitat impersonal 4.2.2. Creació/panteisme 4.2.3. Gràcia/energia 4.2.4. Revelació/gnosi4.2.5. Salvació/autorealització 4.2.6. Resurrecció/reencarnació 4.3. Una interpel*lació ineludible4.3.1. Recuperar la mística4.3.2. Explorar nous llenguatges4.3.3. Obrir espais d'acollida 5. ON: ELS ESCENARIS5.1. L'atri dels gentils5.2. L'areòpag d'Atenes5.3. Constructors de ponts
CAPÍTOL 5. LA PLURALITAT ORIGINAL1. LA PENTECOSTA: UNA NOVA BABEL1.1. Un auditori cosmopolita1.2. Transcendir Babel1.3. La torre o el mosaic?2. EL FETS D'ANTIOQUIA
El terme «postmodernitat» propi dels anys vuitanta del segle passat, però encara vigent avui dia indica un canvi de tendència respecte de la modernitat, marcada per la secularització i el desencantament del món. A més, aspectes característics, com la desconfiança envers el racionalisme, la fragmentació del discurs i la ruptura amb la tradició, tenen una incidència especial en l'àmbit religiós. Així, la crisi del racionalisme ha propiciat el ressorgiment d'una mentalitat premoderna, predisposada a acollir els elements màgics, mítics, místics o supersticiosos que semblaven haver desaparegut del panorama cultural d'Occident. Ara bé, no podem reduir l'actual efervescència religiosa a un simple fenomen regressiu. Les noves recerques religioses poden ser una de les sortides existencials a la nova situació canviant, dispersa, mòbil i plural.
