La mort prematura duna artista plàstica, la Berta, fa que el poeta, Jorge Rodriguez Hidalgo, en una mena denreveixinament ens proposi una lectura diferent de lànima quan lart i la vida es dissocien.
Una dona i una artista: Berta i Berta semblen defugir la unitat, però només ens ho sembla a nosaltres si no ens endinsem en el seu ésser i en la seva obra. Un alè i un traç per desvetllar-ne: BERTA o BERTA o BERTA. Una disjunció aparent que no volem resoldre, per bé que es dissol en la líquida emoció que el riu de la vida de la Berta i el de lart que va conrear (com una altra confluència de Nil Blanc i Nil Blau) ens emporten: Berta de dues lleres i una sola riba. Una Berta fluvial, sanguínia i pictòrica, que esdevé un cant de Bertania. Heus aquí, entre paraules i imatges, els seus dons.
