No és qualsevol cosa aquest llibret. Alberto Peñín atresora alhora un gavell important de sabers acadèmics, dexperiència professional i, si voleu, també, de gandianitat: un concepte inexistent que, en tot cas, shauria dinventar per personatges com ell. Tot això, adobat amb un humanisme que no abunda i la perspectiva que donen els anys.
Ja en edat de jubilació, Alberto Peñín ens ha volgut fer un bon regal, als gandians i part de lestranger, tot fent una cosa que li agrada: mirar, analitzar i redescobrir els plans urbanístics, els arquitectes i els edificis de la ciutat que, si no són emblemàtics, poder arribar a ser-ho a través d'esguards amatents, especials i sensibles.
El llibre comença amb un viatge històric per la ciutat que té vocació de moderna i vol manifestar-ho en la seua arquitectura. En realitat, la modernitat (concepte eteri on els hi haja), per als historiadors polítics havia començat amb els inicis del segle XIX i la seua revolució liberal. Amb el daltabaix del feudalisme, vaja, que d'altra banda es prefigurava en les idees i pràctiques il·lustrades.
