Joan Fuster confessava una fascinació constant per l'escriptura aforística, una part de la seua obra que sempre va considerar un espai de llibertat i de plaer. «Anotacions al marge» proposa un recorregut a través de l'univers estilístic i intel·lectual dels aforismes de l'escriptor, organitzat al voltant de tres grans focus d'interès: la definició i les formes d'ús, amb una atenció preferent a les aplicacions fetes pel mateix Fuster; la varietat d'opcions en què es resol i es determina textualment la relació entre escriptura i lectures, amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement de les fonts i claus d'interpretació dels aforismes, i la fixació d'una sèrie d'itineraris de lectura a l'interior de l'obra fusteriana, una xarxa de connexions entre textos que pot funcionar com a estímul afegit per a lliurar-se al complement de meditació que Fuster sol·licita dels lectors.
