"Velles paraules en acció, ritmes planetaris i el foc de la celebració en deliri i en revolta. Un tornado, una ventada: “si cou és que ens espiga”. Les paraules s’alcen com el ball, com la follia de dir les coses quan el so creix i cria, com les espigues, música i cançó. Els versos se t’enduen, t’arrosseguen, et menen a port." Així comença el postfaci de Mercè Ibarz. Blanca Llum Vidal conversa i fa emergir les veus de poetes com Víctor Català, Mercè Rodoreda, Palau i Fabre, Ferrater, entre molts altres. Un poemari que també és un cant al canvi històric, a la transformació radical de les coses.
