L'obra de Danielle Collobert (1940 - 1978) és una de les escriptures experimentals dels setanta a França més profundes i, alhora, menys conegudes. _Allò doncs _esdevé una exploració de la veu i del llenguatge: una llengua feta de crits i de gemecs que ens endinsa amb la màxima intensitat pel territori del dolor (de viure) i de la impossibilitat de dir-lo, tot atansant-se als límits del llenguatge. Fins a l'exhauriment.
