Ana Blandiana, referent de la literatura romanesa actual, va escriure aquest llarg poema damor després de la mort del seu company. El llibre està plantejat com un monòleg dramàtic en què la pèrdua personal es converteix en un acte de conquesta sobre la mort. La poeta canvia la tradició de lelegia i transforma la pèrdua en una presència viva. Ella mateixa diu que aquest és el seu llibre més metafísic, una experiència espiritual que sha tornat poesia gairebé de manera involuntària.
