A Romania, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, la minoria ètnica alemanya és perseguida pel règim estalinista. «Eren les tres de la matinada del quinze de gener de 1945 quan la patrulla em va venir a buscar. El fred es feia més intens, quinze sota zero.» Així comença el jove protagonista el seu relat. Cinc anys després, Leopold Auberg tornarà convertit en una altra persona. Aquesta història tràgica ens narra detalls de la vida quotidiana dels deportats alemanys en els camps de treball forçat russos. Tot el que tinc, ho duc al damunt fa servir la metàfora de la pèrdua de les possessions materials per a mostrar-nos l'horror de la pèrdua d'humanitat als lager.
L'autora va reunir durant moltes converses amb el seu amic Oskar Pastior, i altres supervivents del camp de treball, el material que ara ens presenta en forma d'una gran novel·la.
Crítiques sobre Herta Müller
Crítiques sobre el llibre
