La primera part de la trilogia (Terra cansada), guanyadora del
premi de la crítica Serra d?Or i del premi Nacional de la Crítica
(2004), és l?obra menys unitària del conjunt. L?obra seguent
és Narcís i l?altre. Escrita durant l?estiu de l?any 2000, va
guanyar els premis Miquel de Palol (2001) i Cavall Verd (2002).
S?hi nota clarament la influència de la filosofia de l?alteritat,
amb Emmanuel Lévinas en primer terme. En tot el llibre hi
ha la contraposició entre l?obertura de l?amor i el tancament
narcisista. La darrera part de la trilogia (La veu de l?àngel)
manté l?austeritat formal de Narcís i l?altre, però el contingut
és divers, amb variades matisacions i jocs de llum, com si
fossin les múltiples cares d?un diamant
L?obra acaba amb una mirada transcendent: des de la llunyania,
apareix el Déu bíblic que invocaven els profetes.
