La poesia de Josep Carner és un bon exemple de com ha evolucionat el gènere en la literatura catalana al llarg de bona part del segle XX. Els seus inicis queden perfectament emmarcats dins del Noucentisme i la seva obra exemplifica molt bé, tant la fixació de l'estètica més característica del moviment com, immediatament després, l'evolució d'aquesta mateixa estètica cap a nous camins i noves propostes poètiques més directament connectats amb el postsimbolisme i amb els corrents predominants en el panorama internacional.La selecció de textos que aquí es recull i s'analitza té la virtut d'exemplificar molt bé tota aquesta trajectòria, per la qual cosa constitueix un material bàsic perquè els lectors puguin endinsar-se en l'obra d'un dels escriptors que han influït més en la consolidació a Catalunya d'una llengua i una literatura plenament modernes.
