Un xiquet de primària que torna a casa li ensenya a un disminuït psíquic, que bamba lliurement pel poble, un dibuix en color del Sistema Solar que li han manat fer en el col legi. On el xiquet i el mestre sols han vist el sistema planetari, el babau hi veu l'arc de Sant Martí i la seua seqüència de colors. L'escolar es mira de nou el dibuix i s'adona que, en la mesura en què a l'Univers es puga parlar de colors definits, els planetes següents a la Terra segueixen l'ordre de tonalitats de l'espectre: Mart és roig, Júpiter ataronjat, Saturn groc, Urà verdós i Neptú blau. Pel que fa a Plutó no està tan clar quin siga el seu color. Ni tan sols si és planeta Sobre aquesta coincidència, l'autor elabora sis relats curts de ciència-ficció, l'acció dels quals es desenrotlla en la proximitat de cadascun dels diversos planetes. Fins i tot el color morat té una presència indirecta al final del recull.
