"La poesia de la Cèlia, que insisteixo a definir com a lliure, és
també desvetlladora i desveladora: desvetlladora, perquè
ens desvetlla, ens desperta de lestat letàrgic de no voler
endinsar-nos gaire en tot allò de la vida que ens ve gran (la
mort, langoixa, labsència, loblit, la ràbia
); i desveladora, perquè
aparta el vel que no ens permetia veure lamor, la mort, el
desig, el dol i labsència des daltres llocs, des daltres miradors.
Cadascun dels poemes daquesta antologia formen un ventall
de prismes diferents que ens il·luminen, en el sentit epifànic
del terme, perquè ens revelen aspectes de lexperiència humana
als quals no havíem pogut accedir abans."
Sònia Moll
