Si amb el foc del seu incipient primer queixal del (poc) seny, Pau Riba va dedicar a la seva mare, Mercè Romeva, la rabiüda cançó «Mareta bufona», tot criticant aquell seu esperit naïf i rialler per sobre de totes les coses, en aquell primer "Dioptria" del qual han dit que és «una crítica ferotge a l'esperit petitburgès i a la família cristianoprogressista», és mentre acompanya la mare en els seus darrers anys que s'hi retroba i reconeix en aquell mateix esperit naïf i en el seu viure rialler totes les virtuts del món.
