El Concili Vaticà II, i en especial la constitució dogmàtica Dei Verbum, ha estat determinant per a l?exegesi i per a la teologia catòliques dels darrers cinquanta anys. Arran d?aquesta avinentesa (1965-2015) ens ha semblat que calia dedicar dos volums a l?esdeveniment conciliar.
En aquest segon volum l?atenció es focalitza sobre Nm 21,4-9, que s?analitza en diàleg amb Jn 3,14-15 (11-21). Tots els autors coincideixen en el pes simbòlic de la serp del desert, la imatge de la qual és considerada font de guarició / salvació. L?ampli espectre de significats inclosos en la imatge de la serp, tant en el marc del text masorètic, dels Setanta o del Targum, augmenta quan s?entra en l?apropiació que en fa el Quart Evangeli. Llavors la serp enlairada es desplaça cap a Jesús exaltat, crucificat i gloriós, font de vida. Són camins que arribaran al seu desenvolupament ple amb els Pares dels segles II i III. Entremig, Filó serà una veu isolada, amb una proposta d?interpretació al·egòrica de Nm 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenèutiques.
