Sacabava denamorar. Amb la força dels huracans i la fatalitat dels terratrèmols. Però també li han robat la bossa i ha perdut els amics al metro. Algú crida: És ell, el lladre! I en Yubley, atabalat, corre cap al túnel, on lespera la Miruna, la noia dels cabells de foc. Aviat sadona que ha anat a parar en una ciutat estranya. No sap com hi ha entrat ni com podrà sortir-ne. Les tribus urbanes es disputen els carrers i ell ha de superar un seguit de proves si vol sobreviure. Ha perdut la Miruna. Potser si tornés amb ella a linici de tot Mentre la busca, troba personatges tan inquietants com els nois que fan mètring, en Jo-Sol i la Menuda, el Ciclop, lendevina Cassandra, Pegàs o la mateixa Quimera. Res no és fàcil en aquesta ciutat de malson: ni estimar, ni jugar, ni viure, ni morir. O potser sí que nés, de fàcil? Només caldria que en Yubley fes un gest. Però ell no ho sap
