L'articulista i poeta figuerenc Vicenç Burgas (1930-1992) va escriure any rere any, de 1978 a 1992, un poema per a la seva filla Sara. Els fulls manuscrits restaven cada matí del dia de reis entre els regals que la Sara rebia. En els versos, el pare i poeta es dirigeix a la seva filla, li mostra la manera com veu el món, la posa en alerta davant del fet de viure i es deixa portar pel pas del temps que transforma a la Sara nena en una dona.
Als vint anys de la seva mort, Àngel Burgas, escriptor i fill gran del poeta, ha treballat en l'edició dels "Poemes a Sara" que teniu a les mans, i que acompanya amb articles periodístics de Vicenç Burgas escrits durant el període que abasta el poemari.
La selecció dels articles es basa en la seva qualitat literària i les referències a aspectes temàtics tractats en els poemes, les notes o la introducció.
