A la Ilíada i a l'Odissea, quan un personatge vol dir alguna cosa eficaç, especialment dirigida a incidir en el seu interlocutor, profereix «paraules alades», és a dir, paraules que, com les fletxes, volen per encertar l'ànima del seu destinatari. Aquest volum d'assaigs de Narcís Comadira pren per títol l'expressió d'Homer per parlar de la poesia, justament, com un art eficaç en l'ús de les paraules de cara a la construcció del sentit. Els estudis s'agrupen en dues parts: la primera, entorn del llenguatge i de la traducció, i la segona, entorn de l'obra d'alguns grans poetes, com Dante, Verdaguer, Péguy o Carner. Tot això, precedit -a manera de pròleg- d'un text sobre l'Any litúrgic entès com a obra d'art total, i seguit -a manera d'epíleg- d'una reflexió sobre els efectes de l'autèntica literatura.
