És un estiu xafogós i, a falta de res millor a fer, Fabre, professor substitut de socials, es proposa
reconstruir la història d'una fotografia en blanc i negre trobada entre les pàgines d'un llibre. A l'anvers, una colla
de gent endiumenjada i un home amb una x vermella guixada a la cara. Al revers, una sola indicació: «Sarmenta, 1956».
Sarmenta és un lloc imprecís del mapa, una ciutat que es mou a un ritme diferent de la resta i que canvia de posició
uns quants metres cada cinquanta anys, però té dues línies de tren que la connecten amb Barcelona. Josep Pla va definir-
la com «una de les més nobles i antigues poblacions» del país, tot i ser, tant abans com ara, un munt de ciment i pols
envoltat de polígons, boscos ressecs, barris perifèrics i solars pelats. Amb Berta S. Miravent, l'estupefaent locutora
del programa nocturn de la ràdio local, Fabre anirà seguint el rastre d'un boxejador amateur desaparegut i d'un
trompetista oblidat. Qui va marcar qui amb una creu?
