Aquest volum aplega tres estudis sobre la selecció dels auxiliars de perfet ésser i haver en la llengua catalana medieval, a partir de la descripció i l'anàlisi de dades obtingudes del buidatge del Corpus Informatitzat del Català Antic (CICA), que abraça des dels primers textos en la nostra llengua, del segle XI, fins a final del segle XVI. L'obra que el lector té a les mans s'interessa sobre-tot per l'inici del procés lent i gradual de substitució de l'auxiliar ésser per haver en l'àmbit que era propi del primer per herència llatinovulgar, i ho fa fixant-se en tres tipus de construccions que presenten força similituds: les estatives d'existència, les estatives de permanència i les esdevenimentals. Entre aquestes semblances hi ha el fet d'haver admès d'una manera primerenca la innovació en la selecció de l'auxiliar, atès que s'hi documenten vacil·lacions entre ésser i haver ja en la segona meitat del segle XIII i la primera del XIV. L'anàlisi de les característiques d'aquestes primeres mostres innovadores, amb l'objectiu de detectar-hi trets comuns que ajudin a comprendre les vies d'entra-da i d'avenç del canvi lingüístic, constitueix l'objectiu fonamental de la present recerca.
