En morir la seva mare, Louise Dupré escull el camí de l'escriptura per evocar tots els sentiments i reflexions entorn del seu llegat. Ho fa a partir d'un vaivé d'instantànies,vivències i converses que permeten al lector entendre o endinsar-se en l'essència d'una vida, d'una família, d'una infància, feta al cap i a la fi de petits moments. Lluny del sensacionalisme, ens retrata aquest procés de dol d'una forma humil, serena i poètica i des de la més estricta intimitat, sense desviar la mirada de la realitat universal que suposa la pèrdua d'un ésser estimat.
