L'Aladern i la Dolina, la seva germana, són fills de la muntanya. Viuen al Niu d'Àligues, com en diuen ells, i han tingut una infantesa feliç. Lliures, corren i cacen amb el seu amic Càdec pels barrancs i les tarteres, neden al riu i s'orienten amb el cel estrellat. La seva és una terra de gent senzilla, de llamps i de pedres, d'olor de farigola i de troncs socarrats.
La vida, però, canvia, i d'ençà de la mort de la seva mare i de la marxa del seu pare Llop, un neguit cada vegada més fort rosega el cor de l'Aladern. Amb quinze anys, l'Aladern se sent sol i perdut, i no sap quin és el seu camí.
Un dia decideix provar si allò que busca ho pot trobar en la màgia, i sense dir-ho a ningú, l'Aladern entra a la cova de l'Argelaga.
