Al poemari La flor invisible l'autora vol mostrar la interioritat invisible enfront de l'exterioritat mundana. Perquè més enllà de la construcció humana de l'home existeix l'home tan simple i tan complicat als seus inicis cavernaris com a la contemporaneïtat. I també perquè més enllà del progrés tecnològic, les preguntes eternes viatgen separades de les seves fosques respostes, potser dins de les boques del foc i del gel, dins l'èter inabastable.
