Malgrat que Albert Einstein tenia molt clar que el camp de la seva competència era la física teòrica -la creació de models que amb el mínim aparell lògic expliquessin el màxim de fenòmens observables-, en els convulsos anys d'entreguerres es veié obligat a pronunciar-se sobre quins són els fonaments de la ciència i els objectius dignes de l'ésser humà. Les seves opinions, pel rigor i la coherència amb què les exposà, superen el caràcter de simples declaracions ocasionals i esdevenen veritables preses de posició filosòfiques.
Aquesta antologia -encapçalada per l'assaig Física i realitat, el més ambiciós que va escriure- vol oferir les seves reflexions sobre l'abast del coneixement científic, la raonabilitat de l'ètica, la justícia social, l'educació no autoritària o el sentit de la religió.
