El 10 de novembre de 1360, en la ciutat de Barcelona, el canvista Francesc Castelló es degollat damunt la seva taula de canvis castigat per insolvència. La crisis financera que fustiga la ciutat, la insolvència de molts canvistes, la pèrdua de les estovalles en les seves taules, símbol de garantia, i fins i tot la demora en el pagament de les pensions dels violaris i censals per part del clavari del municipi, el cap de les finances públiques, ha molestat la ciutadania i Francesc Castelló es castigat públicament per a escarni dels canvistes insolvents i per tranquil·litzar la població angoixada.
Mentre el poble ras pateix les seqüeles severes de la pesta i de la crisis econòmica i financera, els habitants del Call s’enriqueix amb els seus “prests” i unes castes privilegiades com l’Església i els “ciutadans honrats” eludeixen la pressió fiscal mentre que el poble ha de pagar els impostos per bens de consum bàsics com el blat o la carn. Una família de “ciutadans honrats” de la ciutat, els Gualbes, aprofita la conjuntura de crisis i confusió per fer realitat la seva desmesurada ambició.
Una història de poder, finances, amors i desamors que reflecteix amb realisme crític una estampa de la ciutat de Barcelona en el període baix medieval amb personatges reals i d’altres ficticis, com ara el botxí o “morro de vaques” de la ciutat, l’esposa del canvista degollat, els usurers del Call, Azriela una jueva bellíssima, Begonya, la bruixa del Call, Guaspa l’esclava mora dels Gualbes o el mateix Ferrer de Gualbes, conseller de la ciutat i home fort de la família.
Política, poder, finances i passions a la Barcelona dels inicis de la banca.
Una història projectada en el passat del que hem viscut darrerament.
