Els valencians i la seua llengua pròpia formen un matrimoni difícil, tragicòmic, a vegades virulent i de fa segles enviscat en el llarg trànsit de l?amor a l?(auto)odi. Les Normes de Castelló no són gran cosa, simplement un petit rellotge on, quan les dues busques s?ajunten al capdamunt, tots llegim: «les dotze». Setanta anys després, aquelles velles regulacions ortogràfiques han demostrat tenir mala salut de ferro. És el moment perfecte perquè desaprensius com Xipell ?ben conegut com a dibuixant i provocador cultural? puguen introduir-hi un poc d?humor i de frivolitat. Els alumnes encarregats d?estudiar-les ho agrairan.
