El llibre més personal de Gaspar Hernàndez
Aquest és el meu llibre més personal. Un conjunt narratiu que té com a eix vertebrador la ràdio. Un llibre de relats, que es poden llegir com les memòries radiofòniques d'un locutor precoç: vaig començar als nou anys, quan el meu pare, electricista, em va muntar una emissora casolana. Gràcies a la ràdio vaig superar la meva timidesa. Des de llavors, durant més de quaranta anys, he parlat gairebé cada dia davant el micròfon.
He volgut fer un homenatge a la ràdio i a la veu parlada, en una època en què gràcies als pòdcasts torna a tenir protagonisme. Potser busquem en la veu una autenticitat que no tenen la imatge ni les trobades telemàtiques.
Potser la veu és l'autèntic mirall de l'ànima.
