«El poema no és una casa, certament. Tal vegada ho intuíem, però Alfons Navarret ens ho recorda en un recull que porta un títol que ens remet inevitablement a la «parenta pobra» del savi poeta mallorquí Bartomeu Fiol, tot referint-se a la poesia com a eina d'expressió literària. Pobra, sí, però excelsa i sublim al cap i a la fi, capaç d'endinsar-se en terrenys en els quals, com prou bé palesen els versos de n'Alfons, seria difícil fer-ho amb les soles eines de la raó o la deducció filosòfica.»
»El poema no és una casa, però potser la casa és el poema on tot hi cap: el dolor, l'esperança, l'amor, l'enyor pregon per allò que ja no tornarà, la pròpia mort... La poesia, en definitiva.»
Del pròleg del llibre de Miquel Àngel Lladó Ribas
