En els dos primers apartats d?aquest poemari, l?autora ens ofereix un tast agredolç i procaç de la vida urbana en què les dones prenen protagonisme. En el de «Les llars feréstegues» evoca el paisatge desolat de la Guerra Civil i a «Cloenda» recupera el to de la segona part amb un darrer poema marcadament autobiogràfic.