Ser a la vora, o molt a la vora, i sentir-se lluny. Ser lluny, i sentir-se al costat. Distància infinita parla d'això: de trobades, cites i encontres, de caràcter divers, on els sentiments i les vivències neixen justament com a fruit d'aquest contacte proper o llunyà. A la galeria de personatges d'aquest volum trobem la solitud femenina, la invisibilitat, o l'angoixa que busca parapetar-se a les ombres. Això, al costat de l'amor, el sexe, la mirada que es delecta, l'odi a l'insuportable i la curiositat que furga en la memòria.
