Dalt del tren, en un vagó precintat, un pintor barceloní de vint-i-sis anys travessava França en plena Guerra Mundial. Aquell jove era Josep Aragay i Blanchar, artista de gran projecció dins del panorama cultural de la Catalunya noucentista. Era la primera vegada que Aragay sortia del país, però el seu esperit inquiet i àvid de coneixement ja feia temps que maldava per fer possible un gran somni, visitar Itàlia.
Gràcies a una beca municipal, l'any 1916, Aragay va recórrer Itàlia i va escriure un diari de viatge en el qual explica la seva experiència estètica i vital. Es tracta d'un document de gran valor artístic i literari, que ha restat inèdit durant gairebé cent anys, i que ens permet conèixer, sobretot, la forta influència que l'artista va rebre de l'art italià d'època renaixentista. No existeix, fins avui, cap altre testimoni que ens relati, dia per dia, l'experiència d'un intel?lectual català de l'època en terres d'Itàlia.
Xavier Castanyer ha recuperat el manuscrit original i ens presenta una edició del Diari que ens posa a l'abast un text fonamental del Noucentisme. Amb la inclusió d'uns capítols previs, contextualitza la figura d'Aragay dins l'art català contemporani i explica les conseqüències d'un viatge que va canviar la vida de l'artista.
