A principi dels anys 1950, quan la ciència-ficció, que shavia divulgat
sobretot en revistes, va començar a conquerir lespai del llibre,
es van publicar alguns reculls de contes relacionats per alguna
idea però independents en origen, sense voluntat de text unitari.
És el cas de les Cròniques marcianes de Ray Bradbury (1950) i
Jo, robot dIsaac Asimov (1951). Amb Crònica duns quants temps
fem una operació semblant. Es tracta de dinou relats escrits entre
1973 i 2023, alguns inèdits, altres publicats en revistes o en llibres
col·lectius, que endreçats dacord amb una cronologia ideal configuren
la crònica imaginada dunes situacions no viscudes, o no
viscudes encara per una humanitat tanmateix identificable.
