Zeno Cosini, fill d'una família rica, és un home de negocis maldestre, trist, adúlter i addicte a la nicotina. El 1914, quan ja s'acosta a la seixantena, el psicoanalista que el té de pacient li recomana que escrigui les seves memòries, perquè això l'ajudarà a curar-lo. El resultat són les pàgines d'aquest llibre, publicades pel mateix psiquiatre com a venjança cap a ell per haver abandonat la teràpia. Zeno hi escruta la seva infantesa, la seva relació amb el tabac, la mort del seu pare, el tedi de la vida conjugal i altres aspectes de l'experiència que li ha tocat de viure. Així descobreix que tot esforç de racionalització és un joc còmic i absurd d'autoenganys no sempre inconscients, que la vida és una malaltia i que l'única manera d'estar sà consisteix a tenir la convicció d'estar-ho.
