L'aprofitament de la mel de les abelles és tan antic com l'existència dels humans. L'intent de domesticar-les va ser una constant fins a adonar-se de la seva impossibilitat. Existia, però la manera de conviure amb elles i obtenir-hi la preuada mel, naixia així l'art de l'apicultura. Actualment continua vigent l'art de l'apicultura, encara que no té res a veure a com els abellaires hi treballaven anys enrere. L'apicultura moderna o mobilista és una activitat molt diferent a la que anomenem "apicultura tradicional". Els nexes d'unió entre les dues maneres de practicar l'apicultura són les abelles, la mel i la cera, però les formes de tractar amb les abelles i l'obtenció de la mel i de la cera són completament diferents. Avui dia està oblidada la manera com es practicava l'apicultura tradicionalment, amb pocs recursos, però amb molta imaginació, on la saviesa popular hi jugava un paper molt important. En aquest treball es recupera la memòria d'aquells procediments i es desvetllen construccions d'ús apícola que restaven oblidades i que poca gent té constància de la seva existència i del seu ús.
