Elvira Cambrils guanya el premi Carmelina Sánchez-Cutillas dAltea amb una novel·la de les que volen ser escrites
La novel·la és una metàfora de la resiliència que simposa poc a poc entre les dones que ens mirem les unes a les altres, que ens sentim compreses per les altres, que reconeixem i admirem les altres dones, que no veiem en laltra una enemiga sinó molt al contrari, veiem una amiga que ha hagut de passar per on passem nosaltres en la societat patriarcal, i que ara poc a poc en tots els camps estem eixint, i nosaltres no ens veiem entre nosaltres com a competidores, sinó com aliades, com amigues que som un al·licient i un esperó per continuar cadascuna en el seu camí.
Un dissabte al matí Felicitat arriba a Reflexos de Mar, el saló de bellesa duna urbanització costanera. Necessita posar-se guapa per a la presentació aquella mateixa vesprada de la segona novel·la. Eimi lespera, com sempre, disposada a fer-li passar una bona estona mentre li restaura els cabells i lesperit. Però la derrota que sura en lambient orienta la navegació daquest petit vaixell que és Reflexos de Mar cap a les aigu¨es tèrboles de les dones que latzar, o Eimi, hi ha reunit.
Aire entrellaça una perspectiva que encara la realitat des de diferents angles tret distintiu dElvira Cambrils amb una mirada poètica que cerca la bellesa en les coses menudes. Set veus femenines hi conformen, amb les seues notes particulars, la melodia de la narració.
Una novel·la de dones que es desperten del somni patriarcal i, emmirallant-se les unes en les altres en un exercici de sororitat, senten la gosadia dassumir el pòndol de la pròpia vida, lúnic que és realment seu: un temps que sesmuny entre dos no-res.
