Miro la barana de fusta, amb la pintura /
que s?ha deixat anar com si s?hagués fet gran /
i ara visqués molt lluny, en llocs plens de semàfors /
i tubs farcits de cablejat on dormen els ocells./
Els peus d?aquesta vella fan de globus /
per a la festa dels grills. Que no els sentiu? /
Poetes de l?ombra, no es cansen mai
