EL PLA DE TRANSFORMACIÓ DE LA MINA, 2000-2015

Pròleg
PRIMERA PART. El context en què es crea el pla de transformació de la Mina. A quins interessos afavoreix?
Capítol primer. El Pla de Transformació de la Mina es fonamenta en criteris franquistes i de la Transició
1. El franquisme i la repressió
2. La dictadura feixista tapada amb nacional catolicisme
3. El gran projecte especulatiu de Porcioles
4. La transició democràtica i l?especulació urbanística
Capítol segon. El context del Pla de Transformació de la Mina
1. El context econòmic i polític del país
2. El Fòrum de les Cultures, un gran projecte especulatiu
3. La proximitat de la Mina era «un problema» per al Fòrum
4. Ningú no volia assumir la realitat social de la Mina
5. Uns escrits lúcids de J.?M. Céspedes
Capítol tercer. El disseny polític i econòmic del Pla de Transformació
1. La difícil creació del Consorci de la Mina
2. Europa marca els objectius del Pla de Transformació
3. Quin model de gestió era el que proposaven
4. El model de gestió que van dur a terme des del Consorci
5. La participació veïnal era fonamental
6. El Consorci patia greus contradiccions internes
7. El paper de l?Ajuntament de Sant Adrià
8. Les inversions econòmiques: 85?% urbanisme, 15?% social
SEGONA PARTCronologies del Pla de Transformació de la Mina
Capítol quart. La gestió de la transformació urbanística 2000-2010
1. Barcelona va decidir els usos dels espais de la Mina
2. Primera etapa del Consorci: 2000-2004
3. Segona etapa del Consorci: 2005-2010
Capítol cinquè. La descoordinació dels projectes socials 2000-2010
1. Dos espais socials i dues estratègies oposades
2. Primera etapa: 2000-2004, mal començament del Consorci
3. Algunes dades de la primera etapa 2000-2004
4. La segona etapa 2005-2010
5. Algunes dades de la segona etapa
Capítol sisè. La primera pròrroga del Consorci, 2011-2015
1. Venus: el paradigma d?un fracàs urbanístic i especulatiu
2. Les drogues: una gran taca de la transformació social
3. Cloenda

Bibliografia
Índex de taules i figures

Encara no havien acabat de construir la Mina, als anys setanta, que ja l?abandonaven (com bé escrivia el gran periodista Huertas Clavería). La gent del barri es va mobilitzar. En una de les manifestacions veïnals, una pancarta feta amb un tros de llençol vell deia: «Luchemos por nuestra dignidad».
Ni els Jocs Olímpics ni el Fòrum de les Cultures 2004 van aportar beneficis socials al barri de la Mina. Això sí, no hi va faltar una gran especulació, una vegada més, fruit de la unió d?interessos dels poders econòmics i polítics.
Aquests mateixos poders van intentar esborrar un passat que contenia fets com els crims del franquisme al Camp de la Bota o l?arraconament de milers d?immigrants als barris de barraques de Barcelona.
Per aquesta raó es va crear l?Arxiu Històric del Camp de la Bota i la Mina. Perquè no s?esborrés la memòria dels nostres orígens, ja que, com diu el poeta, «qui perd els orígens perd identitat». A l?entrada de l?Arxiu, una pancarta ens recorda: «Lluitem per la nostra dignitat».
El premi del Memorial Joan XXIII per la Pau 2015, organitzat per l?Institut Víctor Seix de Polemologia i la Universitat de la Pau, atorgat a l?autor d?aquest llibre, és més que un premi «personal». És un reconeixement a tota la gent que, malgrat el que ha hagut de suportar, no ha tirat la tovallola.
Les lluites socials de la Mina, igual que les dels moviments obrers i populars d?arreu del món, persistiran. Estem convençuts que la lluita social per la justícia i la dignitat és el veritable camí cap a la pau.