Sense por de patir cap altra traïcio que la que pot suposar el propi llenguatge, son poques les coses que es puguin afegir a un text tan directe i ple de veritat com Traït, de Pau Vadell i Vallbona, 34e Premi de poesia Senyoriu d?Ausias March. [?] La traïcio que sobrevola aquests poemes pren formes diverses. Es, per una banda, la traïcio que la persona pateix per part de la resta d?individus, el que sovint s?anomena societat. Tots aquells que furguen les entranyes del poeta, que li suposen una antiga nafra, un corc que s?afica, un ganivet de fil prim i tall gruixut. Es la traïcio de la guerra oberta i de la postguerra, de la fecundacio de la por i de les ortigues, d?aquells que urbanitzen el mapa de l?escriptura a marxes forçades i que ens obliguen a gratar entre el seu ciment inutilment, amb les ungles. És tambe la traïcio que el llenguatge imposa al poeta, la gabia en que l?atrapa.
